Finançament / Periodisme / Política

“La Vanguardia sempre ha estat al servei del poder”

Arcadi Oliveres és professor d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona i President de l’ONG Justícia i Pau. Es defineix com un home cristià i ecologista, un activista social ferm amb les seves conviccions. Oliveres opina sobre els efectes de la crisi econòmica sobre els mitjans de comunicació i la manipulació que exerceix el poder. També desvetlla com s’informa una persona tan escèptica amb la neutralitat i la independència dels mitjans.

El despatx del professor Oliveres és un niu de documents i informes de tot tipus. || Imatge: Ester Izquierdo

El despatx del professor Oliveres és un niu de documents i informes de tot tipus. || Imatge: Ester Izquierdo

Vostè ha afirmat en reiterades ocasions que els mitjans de comunicació són la veu dels seus amos. Per què ha arribat a aquesta conclusió?
Els grans mitjans o bé són públics, i en aquest cas malauradament segueixen els criteris dels seus governs respectius, o bé són privats, que gairebé sempre pertanyen a grans empreses de tipus mediàtic Aquests són els propietaris juntament amb els anunciants, que reflecteixen els seus interessos.

Per tant, vostè no creu en la imparcialitat dels grans mitjans de comunicació?
Gairebé mai. No vol dir que tots els periodistes estiguin en les mateixes condicions. Hi ha gent lliure dins de cada mitjà o que intenta fer el que pot per aconseguir més llibertat, però és evident que els grans mitjans no estan al servei de la informació, sinó al servei dels interessos creats per aquells que els dominen.

Aleshores, com s’informa vostè per aconseguir una informació rigurosa?
Tota la vida que he sigut un partidari de la lectura de diaris, referint-me al paper, perquè la pantalla se’m fa una mica llunyana. En canvi, sempre que m’he negat a la informació per televisió. En primer lloc, per una raó històrica, jo sóc des de la generació del meu avi, un lector de La Vanguardia. Tot i que té interessos claríssims derivats de la família Godó, aquesta publicació té l’avantatge de disposar d’uns corresponsals independents. Per tant, si vull saber coses d’aquí no llegiré La Vanguardia, però, si vull saber el que passa, per exemple, al Pròxim Orient sí. Allà hi ha en Tomás Alcoverro, que en sap molt, i a més dóna una informació independent del mitjà. En segon lloc, sóc subscriptor d’El País, que està més centrat en la informació de la política estatal. Tot i això, cada dia m’agrada menys perquè no coincideixo amb gairebé res del que diuen, però em dóna informació important.

“Le Monde és el meu tresor informatiu,
t
rec la informació més bàsica
d’aquest diari”, afirma Oliveres

En tercer lloc, he estat durant molts anys subscriptor d’El Punt Diari, que després es va fusionar amb l’Avui, que era el diari amb el que m’intentava posar al dia amb la política catalana, sobre la vida comarcal i la vida local. Finalment, llegeixo des de fa 40 anys cada dia un diari francès que es diu Le Monde. Aquesta publicació sí que és independent de debò, ja que la majoria de les seves accions estan en mans dels seus propis periodistes des de la seva fundació, per part del senyor Beuve-Méry. Per a mi, Le Monde és el meu tresor informatiu. Si d’algun lloc trec la informació més bàsica, és d’aquest diari.També hi ha informacions més genèriques que donen organitzacions de caràcter independent. Per exemple, si vull saber què passa en el món del medi ambient, em llegeixo els informes de Greenpeace; si vull saber què passa al Tercer Món, miro el que explica Intermon Oxfam; si vull saber què passa en el tema de guerres i conflictes, visito el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), un informe que surt a Suècia cada any. A part de tot això, la gent que em coneix em sol enviar documentals, vídeos, articles, i diferents centres d’estudis que em tenen com a subscriptor m’envien altres informacions.

Que és més independent, un mitjà públic o un mitjà privat?
D’entrada, és més independent un mitjà públic, si sap administrar bé aquesta situació. Evidentment, no és independent TVE i tampoc serà independent una televisió autonòmica que un Govern de la Generalitat intenti manipular.

“Mai hem d’oblidar els que estan
 darrere dels mitjans privats com a
patrocinadors
”, adverteix l’economista

Les televisions privades poden tenir alguns programes bons i de fet algunes en tenen, però mai hem d’oblidar els que estan darrere seu com a patrocinadors i al cap i a la fi com a persones que paguen. Per tant, els mitjans privats són menys neutrals que els públics.

Si les institucions polítiques no pressupostessin diners a mitjans privats, creu que aquests guanyarien en neutralitat?
No necessàriament, perquè els mitjans privats podrien no rebre diners d’institucions públiques però sí rebre’n de bancs, fundacions o altres institucions que els podria marcar encara més.

En aquest sentit, els mitjans de comunicació han deixat de ser el Quart Poder per convertir-se en la veu del poder?
En realitat, els mitjans de comunicació mai han sigut el Quart Poder, això és un mite que corria. Hi ha hagut moments, com per exemple quan el Washington Post va jutjar severament a Nixon, que poden haver arribat a ser el Quart Poder, però tinc la impressió que els mitjans sempre han intentat servir als seus propietaris. Jo mateix he dit que sóc subscriptor del diari del Grup Godó, però reconec que La Vanguardia sempre ha estat sempre al servei del poder.

Per tant, la informació que reben els ciutadans dels mitjans de comunicació convencionals està intoxicada?
Està intoxicada i esbiaixada. Els mitjans de comunicació a vegades falten a la veritat, altres només diuen mitges veritats, o donen una informació que és molt menys important que una altra que hauria valgut més la pena publicar.

La concentració dels mitjans en grans grups de comunicació en mans d’una oligarquia de propietaris resta qualitat i credibilitat a la democràcia?
Sí, del tot. Les catorze o quinze grans cadenes de televisió i diaris nord-americans estan dirigits per uns personatges que són propietaris de la indústria del petroli, química o farmacèutica i evidentment aquests senyors són la veu del seu amo. Per tant, en aquest sentit, és molt difícil arribar a certa independència. Per sort, avui en dia s’ha obert una nova etapa, la dels mitjans digitals. Pot haver-hi pàgines web independents, blocs, accessos al YouTube, entre altres, que crec que sí que poden permetre que la gent se segueixi informant amb certa independència. Afortunadament, ara els joves utilitzen molt Internet, que ofereix uns mitjans nous que abans no havíem tingut.

El fet que un ciutadà pugui explicar als altres ciutadans sense pertànyer a un mitjà convencional fa que la informació sigui més lliure i independent?
Crec que sí, mentre no existeixin els peatges que alguns ja anuncien que pot ser que arribin a tenir, des del punt de vista econòmic. Ara bé, també és evident que amb aquesta gran llibertat s’hi pot trobar de tot i al final tanta informació pot arribar a confondre. Jo em penso que, en aquest cas, ens n’hem de fiar. Jo puc saber quines pàgines web són més fiables, quines són aquelles que valen la pena, perquè n’hi ha algunes que ja saps per referència que et poden apropar més al que tu creus que hauria de ser la bona informació.

    Tot i les seves àcides crítiques, Oliveres s’informa a través de la premsa tradicional. || Imatge: Èrica Gálvez

Tot i les seves àcides crítiques, Oliveres s’informa a través de la premsa tradicional. || Imatge: Èrica Gálvez

Quina opinió té de les seccions de Política i d’Economia de La Vanguardia?
Procuro saltar-me totes les cròniques de contingut polític. El judici sobre el que passa no és el que més m’agrada. Per això, penso que alguns criteris de com va la política me’ls vaig traient de diferents llocs i no m’agrada que algú em digui què he de pensar d’aquesta notícia o de l’altra. A mi m’agrada aquest mitjà independent que, des del Líban o des d’on sigui, m’explica de manera independent del mitjà què és el que està passant, de manera que puc establir el meu propi criteri. I, en general, no llegeixo La Vanguardia mai.

Què li sembla que el president del Grup Godó, Javier de Godó, sigui vicepresident segon de La Caixa?
Una demostració més d’aquesta vinculació amb el poder econòmic, el poder financer i el poder mediàtic. Ara ho trobarem a tot arreu: a Bilbao amb la Vocento, amb El País i a molts altres llocs.

Per tant, creu que la ideologia o els interessos del propietari del Grup Godó influeix decisivament en el contingut, especialment polític i econòmic, de La Vanguardia?
En part sí i en part no, perquè penso que el propietari és una cosa i l’altra és l’editor o el director. El senyor Godó sap que té un carro molt potent en les seves mans, que ha tingut sempre una influència social i política rellevant, i potser precisament per això, ell, com el seu pare, com el seu avi, ha sigut una persona que han anat navegant sempre per diferent aigües. Això es deu al fet que saben que el món és molt voluble i el món polític encara més i, per tant no poden radicalment posar-se al costat d’un perquè el dia de demà pot sortir un que camini en direcció contrària. Per tant, tenen un certa prudència o saviesa històrica que els fa dir anar amb compte amb el que passa. Ara, és evident que quan hi ha una informació que no els interessa s’hi posen i s’ha acabat.

La revista Mongolia ha assegurat darrerament que el director de La Vanguardia, José Antich, va ser designat per José Maria Aznar. Es tracta d’una altra mostra de manipulació política dels mitjans?
La Vanguardia ha patit sempre aquesta vinculació. Franco va col·locar primer al senyor Luís de Galinsoga, que era un feixista impresentable, com a director de La Vanguardia durant molt temps. Quan els seus civils i feixisme van ser incommensurables, la gent va boicotejar directament la compra de La Vanguardia. Aleshores van posar-hi un altre director, una mica més obert, que es deia Manolo Aznar Zubigaray, que era l’avi de José María Aznar, president del Govern Espanyol del 1996 al 2004. Manolo Aznar Zubigaray va pacificar La Vanguardia, és a dir, les vinculacions seguien sent molt conservadores però almenys era una mica més moderat que amb el senyor Galinsoga. Llavors, des d’aquell domini per part de l’avi de La Vanguardia fins al fet que el seu nét imposi un director hi ha una certa continuïtat.

En els dos últims anys, la Generalitat ha subvencionat com a primera opció el Grup Godó. És una manera de lligar la lleialtat dels mitjans de comunicació?
Això és un escàndol, és inacceptable. Si al costat de La Vanguardia posessin cinc o sis diaris més i sobretot algun dels que ara ja no existeixen, com pot ser el Público o una cosa per l’estil, que feien una severa crítica al Govern, jo entendria la pluralitat d’informació. Mentre això sigui en afavoriment només de La Vanguardia, aquesta subvenció serà inacceptable.

Vostè és membre del Consell Editor de la revista Monthly Review i del Consell Editorial de la revista Foc Nou. Podem refiar-nos d’aquests mitjans?
Si jo en sóc membre, vol dir que me’n refio, però no vol dir que la gent se n’hagi de refiar. La revista Monthly Review, de fet, l’única personalitat pròpia que té és la introducció a cada número, perquè els números amb articles són traducció de la versió americana és a dir, aquí no hi ha cap aportació nova. La selecció dels articles i també el capítol introductori que es fa per presentar aquell número són interessants. De totes maneres, la Monthly Review és una revista que té molta antiguitat, té bastant prestigi a Estats Units, i a mi em sembla que pot valdre la pena llegir-ho. Quant a Foc Nou, és una revista dels sectors cristians, que a mi m’han donat durant bastants anys la llibertat absoluta d’expressió amb tot el que m’ha semblat, àdhuc la crítica de les estructures eclesiàstiques i temes relacionats amb aquest àmbit. Per tant, de moment m’hi sento còmode.

|| Roger Graells i Anna Torres

Més informació
Biografia completa d’Arcadi Oliveres
Antich i els suposats cobraments en negre
Subvencions de la Generalitat a Emissions Digitals de Catalunya SA, del Grup Godó

També et pot interessar…
Juanjo Caballero: “Tots els mitjans són dependents d’interessos dels editors, dels crèdits i dels anunciants”
Joan Manuel Tresserras: “És evident que hi ha un tracte de favor cap al Grup Godó”
Núria Almiron: “Vaig ser periodista durant deu anys i ja en vaig tenir prou”

4 thoughts on ““La Vanguardia sempre ha estat al servei del poder”

  1. Retroenllaç: Juanjo Caballero: “Tots els mitjans són dependents d’interessos dels editors, dels crèdits i dels anunciants” | quieselteuamo

  2. Retroenllaç: Joan Manuel Tresserras: “És evident que que hi ha un tracte de favor cap al Grup Godó” | quieselteuamo

  3. Retroenllaç: “Vaig ser periodista durant deu anys i ja vaig tenir suficient amb el tastet” | Qui és el teu amo?

  4. Retroenllaç: “Reportar és com fer l’amor: s’ha de practicar per aprendre” | Qui és el teu amo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s