Periodisme / Política

“Tots els mitjans són dependents d’interessos dels editors, dels crèdits i dels anunciants”

“Realment he fet poca vida de prejubilat. El que més he fet és caminar, faig les coses amb més calma i m’organitzo més bé el dia”. Juan José Caballero és un dels 29 periodistes que es van atendre a les prejubilacions de La Vanguardia l’any 2009.

La gesticulació és un tret diferencial de Juanjo Caballero. || Èrica Gálvez

La gesticulació és un tret diferencial de Juanjo Caballero. || Èrica Gálvez

Després de 27 anys treballant a la redacció del diari del Grup Godó, aquest veterà periodista va marxar de La Vanguardia perquè “era incòmode, existia una pressió interna sabent que si no marxàvem hi havia risc d’ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) i era una mena de xantatge emocional”, tot i que afirma que personalment no va rebre pressions. Tot i tenir la vida solucionada, Caballero va continuar treballant a Público i actualment redacta a eldiario.es.

Juanjo Caballero, com és conegut pels seus companys de professió, és un home molt actiu i expressiu. Amb 57 anys i mig retirat del dia a dia i l’estrès del periodisme, l’ex redactor de La Vanguardia gaudeix de més temps lliure, tot i que estima tant la seva professió que encara no ha pogut desconnectar totalment. La seva vitalitat i la seva experiència són envejables, i no té pèls a la llengua a l’hora de criticar la manipulació subtil dels mitjans de comunicació.

En un dels seus exemples, manifesta que “els opinadors que se sumen al projecte són majoritàriament afins i es crea una corrent d’opinió en la mateixa direcció. No hi ha cap redactor de La Vanguardia que presenti un text que sap que no va en la línia marcada pel diari i aleshores es crea una mena de pensament únic que provoca que ningú surti dels límits editorials”.

“Els opinadors i la línia editorial marcada
creen una mena de pensament únic”,
destaca l’ex redactor de ‘La Vanguardia’

“D’alguna manera, els diaris cada cop han tancat més la seva pluralitat i s’han ideologitzat, cada vegada són més els representants del poder i l’exerceixen en nom d’una certa part de la ciutadania”. Mitjançant un exemple fruit de l’experiència, Caballero explica amb tot detall que a La Vanguardia “en una reunió del Consell de Redacció en unes eleccions, vam fer notar que el periòdic es decantava cap a una opció política molt determinada, així com la resta de diaris”. El periodista explica tot un reguitzell d’anècdotes personals en cada resposta, li agrada exemplificar per justificar-se i gaudeix de la conversa.

També s’embranca en les seves llargues respostes, es nota que encara duu l’art de comunicar a flor de pell. Els petits detalls li atorguen una aurora de credibilitat reforçada per la seva vehement gesticulació i el seu tracte afable. Tampoc té problemes en admetre que “els periodistes som camaleònics i sabem al mitjà que escrivim”, en referència a la censura que els editors poden exercir sobre els redactors. La crisi econòmica és un altre factor a tenir en compte, ja que “la precarietat laboral obliga als periodistes a anar amb compte amb el que escriuen per por a perdre el lloc de treball. Això és un empobriment respecte a la pluralitat dels mitjans”, lamenta.

Caballero fulleja un exemplar de La Vanguardia. || Anna Torres

En aquest sentit, Caballero reafirma alguns dels valors del bon periodisme. “La neutralitat i la independència haurien de ser dues condicions inherents en un periodista, no hem de tenir opinió però sí una posició definida”, expressa amb rotunditat. Se li demana, com a lector, què cerca a l’hora de llegir una peça periodística. Caballero respon inicialment amb un ampli somriure, i sense rumiar-s’ho afirma que no el crispi, que la informació sigui equilibrada i que pugui gaudir amb la lectura.

La tarda transcorre amb calma i se senten els sorolls clàssics de la Ciutadella: nens jugant, el xiuxiueig de l’aigua i la gent passejant i conversant. Just darrera de Caballero, el Parlament s’alça imponent, simbolitzant el poder polític. L’escenari convida a dialogar sobre la concentració dels mitjans i les subvencions econòmiques. El veterà periodista admet que la creació de grups potents de comunicació “desemboca en una pèrdua de neutralitat perquè els mitjans han de respondre a molts interessos. Els diaris i els holdings són grans eines de poder, el que volen és marcar l’agenda i fer que la societat i la informació vagin a remolc seu”.

Caballero adverteix que “els diaris es mouen per subvencions” i que “tots els mitjans són dependents d’interessos dels editors, dels crèdits i dels anunciants”. En un dels seus exemples, manifesta que “quan La Vanguardia va rebre una subvenció per la llengua, se’n podia extreure un doble discurs: l’aposta pel català o el negoci gràcies al català, que compensava en creixes la inversió feta per l’edició en català. Les dues versions són certes”. Caballero no marxa sense un consell de futur, des de la veterania cap al futur de la professió: “vosaltres haureu de crear-vos el vostre lloc de treball, com hem fet a eldiario.es”.

|| Anna Torres Colom

Més informació
Subvencions de la Generalitat a mitjans de comunicació. Any 2012
Llista de les 24 prejubilacions de La Vanguardia. Finalment, però, van ser 29
Estatut de Redacció de La Vanguardia.En castellà

També et pot interessar…
Arcadi Oliveres: ‘La Vanguardia’ sempre ha estat al servei del poder”
Joan Manuel Tresserras: “És evident que que hi ha un tracte de favor cap al Grup Godó”

4 thoughts on ““Tots els mitjans són dependents d’interessos dels editors, dels crèdits i dels anunciants”

  1. Retroenllaç: Arcadi Oliveres: “‘La Vanguardia’ sempre ha estat al servei del poder” | quieselteuamo

  2. Retroenllaç: Joan Manuel Tresserras: “És evident que que hi ha un tracte de favor cap al Grup Godó” | quieselteuamo

  3. Retroenllaç: “Vaig ser periodista durant deu anys i ja vaig tenir suficient amb el tastet” | Qui és el teu amo?

  4. Retroenllaç: “Tots ens adaptem al nostre públic: el que interessa és fer negoci” | Qui és el teu amo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s