Finançament / Periodisme

“Tots ens adaptem al nostre públic: el que interessa és fer negoci”

Sierra es mostra satisfet amb la seva tasca a LaVanguardia.com. || Imatge: Anna Torres.

Sierra es mostra satisfet amb la seva tasca a LaVanguardia.com. || Imatge: Anna Torres

Enric Sierra va ser cofundador i director adjunt de 20 minutos de Barcelona i des de fa quasi set anys és subdirector de la versió digital de La Vanguardia. “En els últims anys li hem donat la volta al mitjó a La Vanguardia.com. Hem ampliat la plantilla d’aquesta secció d’una vintena a més de setanta periodistes.”

Havent engegat un projecte com el de 20 minutos del no-res, ara té un lloc privilegiat dins d’un gran grup de comunicació com és el Grup Godó. Des que va entrar a formar part de La Vanguardia i, durant els darrers quatre anys, la secció digital ha fet un gran salt qualitatiu, pel que fa als camps tecnològics, gràcies a la creació d’un equip propi de publicitat, disseny i desenvolupament tècnic web. Després de dur a terme dos restylings a la web, assegura que “això ens ha portat a generar un milió d’usuaris únics, segons el mesurador intern, esdevenint el vuitè site en espanyol del món. Tenim un producte molt sòlid, però encara amb molta feina per endavant.”

Enmig de la planta de redacció digital, Enric Sierra se sent còmode i segur. Els telèfons dels redactors sonen freqüentment i ell, que té el mòbil sobre la taula, l’ha de silenciar sovint. Els periodistes escolten les preguntes i en alguna ocasió se’ls hi escapa un somriure per sota el nas.

Entrem en reflexió i parlem sobre la concentració dels mitjans i sobre quines són les repercussions en el producte periodístic i la seva neutralitat. Ens assegura que entre els mitjans Grup Godó “les línies editorials no tenen res a veure entre elles, pel fet que es dirigeixen a públics ben diferenciats”. Des de la web, segons afirma, intenten mantenir una línia molt oberta per tal de no posar-se llistons de cap mena, ni quant a ideologia ni quant a fronteres territorials. “Hem de recordar que tots ens adaptem al nostre públic: més enllà de la línia editorial, el que interessa és fer negoci. A més –afegeix– la neutralitat no existeix. El que s’ha de saber fer és vendre un producte, però que sigui de qualitat.”

La redacció de la versió digital de 'La Vanguardia'. || Imatge: Anna Torres

La redacció de la versió digital de La Vanguardia. || Imatge: Anna Torres

Després de negar l’existència de la neutralitat, parla de la pluralitat i fa cronologia del diari. “La Vanguardia ha estat republicana, monàrquica, intervinguda pels feixistes i després ha tornat a ser lliure”, explica, nostàlgic. “El diari ha tingut moltes evolucions, però ha mantingut la línia editorial com a mostra de la varietat d’opinions que engloba”. El tema conclou en els hòldings de comunicació: “si l’empresari crea un mitjà i hi incorpora noves plataformes per acabar esdevenint un hòlding… Bingo! Estarà present on el públic està present.”

“La política no té el control dels mitjans, es
tracta d’una aspiració al llarg dels anys”

A la facultat ensenyen que els mitjans són els encarregats de crear opinió pública i els que han de vigilar el poder, però els fets i les dades apunten a una realitat molt diferent. “El poder polític no té el control, però és una aspiració que ha tingut sempre –es mostra molt rotund–. “Els mitjans privats fa molt que treballen per allunyar-se d’això”. El que no nega és que alguns d’aquests mitjans “es senten més còmodes amb un color de govern que amb un altre.” Tot i això, remarca que, des de l’inici de la democràcia espanyola, el poder polític ha intentat assumir aquest control i afegeix que per culpa de la situació de crisi actual ha augmentat la dependència econòmica de la publicitat institucional i dels ajuts públics: “quan més petit, més depens de l’ajut i menys resistència oposes al poder.”

Quan la pregunta és sobre les pressions que reben els periodistes, no deixa acabar el plantejament: “Cada dia, tres, quatre, cinc vegades. El que importa és que jo cedeixi a la pressió.” Ha estat ràpid i instintiu, però, i dins de la redacció? Silenci. Està amb els braços creuats, posa els ulls en blanc i rebufa. Divaga en la resposta: “la pressió és per fer-ho bé, per ser ràpids, per ser els primers.” Recupera una postura ferma i s’acomoda a la cadira, més relaxat, mentre assegura que les pressions no són, en cap cas, de caràcter polític o empresarial.

“Hi ha pressions sobre els caps de redacció,
però mai les traslladem als redactors”

Sobre la taula hi ha casos concrets com les prejubilacions de 2009. Juanjo Caballero, ex redactor de La Vanguardia, testimoniava sobre xantatge emocional per adherir-se als pactes de prejubilació. Enric Sierra es posa a riure i mou el cap a mode de desaprovació: “Xantatge emocional? Sincerament, si a la seva edat em fan aquesta oferta no m’ho penso ni dos segons. Tots van marxar arreglats i amb una quantitat de diners descomunal”. Reconeix que molts d’ells són grans professionals i que la majoria no han aturat la seva carrera i segueixen guanyant diners. Conclou en un to col·loquial i ironitza: “Cap d’ells està a Cáritas.”

Ha deixat entreveure punts febles en el seu discurs polit i correcte, s’ha mantingut fidel a la seva figura. Veient que la conversa s’acaba es mostra proper: “el futur del periodisme és esplèndid“. Assegura amb els punys closos que la demanda social s’ha de respondre amb el periodisme veraç i en multiplataforma per estar presents a tot arreu. S’acomiada: “paciència, sortirem del túnel i trobareu el vostre lloc”. Ell va cap a la setena planta i nosaltres ens dirigim a la sortida. “Jo agafo el que puja, vosaltres el que baixa”, diu mentre entra i es tanquen les portes de l’ascensor.

|| Èrica Gálvez Tresserras

Més informació
Estudi de l’OJD sobre el nivell de vendes de La Vanguardia. Any 2012
Pressupostos de la Generalitat a mitjans privats. Any 2012
Article: Especulacions sobre el canvi de rumb editorial de La Vanguardia després de l’11-S. Any 2012

També et pot interessar…
Juanjo Caballero: “Tots els mitjans són dependents d’interessos dels editors, dels crèdits i dels anunciants”
Núria Almiron: “Vaig ser periodista durant deu anys i ja en vaig tenir prou amb el tastet”
Joan Manuel Tresserras: “És evident que hi ha un tracte de favor cap al Grup Godó”

One thought on ““Tots ens adaptem al nostre públic: el que interessa és fer negoci”

  1. Retroenllaç: “Reportar és com fer l’amor: s’ha de practicar per aprendre” | Qui és el teu amo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s