Legislació / Periodisme

“Vaig ser periodista durant deu anys i ja en vaig tenir prou amb el tastet”

Almiron prefereix ser docent a excercir l’ofici com a periodista. || Roger Graells

Núria Almiron es dedica a la investigació i a la docència a la Universitat Pompeu Fabra d’ençà que va deixar de treballar com a periodista. “Ara tinc la sort de poder donar classes en una universitat pública. Crec que l’àmbit públic és un dels reductes, també per les ràdios i televisions, que encara deixen un cert marge de llibertat a les persones”. Núria Almiron investiga sobre les relacions existents entre els poders político-econòmics i els mitjans de comunicació perquè “és evident que hi ha moltes relacions sinèrgiques, influències mútues, interessos comuns, i com que teòricament els mitjans de comunicació haurien de ser lliures em va semblar pertinent veure quines eren les forces que podien impedir aquesta independència”.

Aquesta professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) prioritza l’ètica personal per davant de tot. Un cop acabada la carrera, va treballar com a assessora a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i com a periodista freelance a través d’Internet, però va deixar d’exercir l’ofici pel qual havia estudiat per dedicar-se a la docència i a la recerca perquè no es sentia còmode en el dia a dia del periodisme. Abans de començar a treballar a la UPF, Almiron va passar pels despatxos de la Universitat de Girona i pels de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La investigadora desprèn un aire de senzillesa, però escoltant-la atentament copses la profunditat de les seves paraules i el compromís que té amb el desenvolupament del periodisme com un una pota essencial d’una democràcia sana. “Quan xoquen l’interès de guanyar diners amb l’ètica periodística, el qui guanya lògicament és el principal objectiu de l’empresa, és a dir, guanyar diners“, explica en referència als mitjans privats. Almiron és una dona que dóna la sensació de seguretat característica de la gent que sap de què parla i denuncia el desig dels corrents de pensament que aposten per eliminar els mitjans públics, ja que no tenen ànim de lucre.

Almiron denuncia que en un xoc entre
l’interès econòmic de l’empresa i l’ètica
periodística, guanya sempre el primer

La veu de la professora de la UPF és de to baix, però és directa i no té pèls a la llengua. “En aquest país els partits polítics tenen confiança zero en els mitjans de comunicació públics i cada vegada que guanyen unes eleccions els volen manipular”, afirma. Els blocs electorals són una de les principals línies d’investigació d’Almiron, que els titlla directament “d’intent de control polític“. En aquest sentit, la investigadora trenca una llança en favor dels professionals, ja que “els periodistes no es deixen manipular tant fàcilment i per això es queixen i ho denuncien”.

La professora Almiron defensa un model de mitjans diversificats. || Ester Izquierdo

La influència del poder polític sobre els mitjans de comunicació és realment gran. Almiron lamenta que, en diverses ocasions, la legislació s’ha canviat per afavorir als grans grups de comunicació privats. “Hi ha hagut una flexibilització en els darrers anys molt important de la legislació”, ja que “els grans grups són grans poders econòmics i han estat fent molta pressió durant els darrers anys als diferents governs demanant que la legislació els permetés el que ells desitjaven”, admet. Les fusions de les televisions privades (Telecinco amb Cuatro i Antena 3 amb La Sexta) de l’any 2010 són un exemple dels canvis provocats per la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, “amb l’únic objectiu d’acumular publicitat i poder sobreviure”, defensa la investigadora.

Seguint aquest fil, Almiron explica que “la matèria de concentració no acostuma a ser un problema, s’adeqüen a la legislació. No obstant això, en termes de contingut sí s’incompleix la llei, per exemple en la protecció de l’horari infantil i els continguts que emet Telecinco a través del programa Sálvame. Una altra qüestió que  han infringit sistemàticament és els minuts de publicitat, sobretot les privades”. En resum, la professora del departament de periodisme de la UPF té clar que els hòldings de comunicació en aquest aspecte influeixen sobre la política per adequar la legislació audiovisual als seus interessos.

Tot i el panorama que dibuixa amb les seves paraules calmades i directes, Núria Almiron es mostra molt optimista respecte al futur del periodisme. “El que tenim ara és una conseqüència lògica i racional del que hem sembrat, està a les mans de tots nosaltres de canviar l’escenari, i obtindrem un altre resultat”, alliçona. La ironia també hi té cabuda i amb un mig somriure afegeix que “no és una inèrcia que ve de Mart, és a dir, estem condemnats perquè nosaltres hem anat apostant per uns partits polítics, per uns valors i per prioritzar uns costos. Ara toca canviar això”.

|| Roger Graells Font

Més informació
Article sobre el cas dels blocs electorals
Noves llicències de les televisions privades – [Veure article 24 de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual] –
Recull d’investigacions de Núria Almiron

També et pot interessar…
Joan Manuel Tresserras: “És evident que hi ha un tracte de favor cap al Grup Godó”
Arcadi Oliveres: “La Vanguardia sempre ha estat al servei del poder”
Juanjo Caballero: “Tots els mitjans són depenents d’interessos dels crèdits i dels anunciants”

3 thoughts on ““Vaig ser periodista durant deu anys i ja en vaig tenir prou amb el tastet”

  1. Retroenllaç: “La Vanguardia sempre ha estat al servei del poder” | Qui és el teu amo?

  2. Retroenllaç: “Tots ens adaptem al nostre públic: el que interessa és fer negoci” | Qui és el teu amo?

  3. Retroenllaç: “Reportar és com fer l’amor: s’ha de practicar per aprendre” | Qui és el teu amo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s