Periodisme

“Saber fer reportatges és com saber fer l’amor, es necessita pràctica”

Plàcid Garcia-Planas es mostra obert i inspira confiança durant l’entrevista. || Anna Torres

Plàcid Garcia-Planas és reporter de la secció ‘Internacional’ de La Vanguardia des de fa 25 anys, havent cobert conflictes a zones com els Balcans, el Golf Pèrsic, Iraq, Afganistan o Líbia. Tot i el seu bagatge, reconeix que mai s’havia esperat arribar a fer-ho: “em dic Plàcid i a més sóc tímid. Tots els de la meva escola em diuen que sóc l’últim que haurien pensat que acabaria sent periodista de guerra”, bromeja.

Garcia-Planas es demana un cafè sol, una ampolla de Vichy i un entrepà petit, mentre que, tranquil·lament, explica les seves vivències a les destinacions on va ser enviat com a corresponsal. Segons ell, els dos països que més l’han marcat són Bòsnia, ja que és on va aprendre-ho tot sobre el periodisme de guerra, i Afganistan, perquè “és l’únic país que he anat del món que, la primera vegada que hi vaig aterrar, em va donar la sensació que estava a un altre planeta”. Sorprenentment, el reporter afirma amb seguretat que allà on feia cròniques no enyorava res, sinó al contrari: “l’enyor és quan torno. Allà no hi ha espai per a l’enyorança, només hi ha espai per a la comunicació, per transmetre i compartir el que tu vius i veus”. Amb la mateixa seguretat i convicció parla de la por, que la veu com un factor positiu, si un sap dominar-la, ja que ajuda a conèixer-se a un mateix.

Pel que fa al punt de vista més periodístic que personal, Plàcid Garcia-Planas admet que no existeix la neutralitat ni l’objectivitat, però sí que existeix l’honestedat, “la sinceritat amb tu mateix quan veus el món”. Tot i que un periodista no pugui reportar la història de tot un país, sinó només el que veu dins d’un terreny determinat, pot sentir empatia per unes persones i acabar caient en la subjectivitat pel posicionament amb un bàndol, el periodista insisteix que “sempre has de deixar portes obertes, perquè potser a la vall del costat està passant exactament el contrari”.

“No existeix la neutralitat ni l’objectivitat,
però sí que existeix l’honestedat”

Tot i la complexitat del concepte de la neutralitat, Garcia-Planas té clara la seva llibertat respecte La Vanguardia a l’hora d’escriure: “La Vanguardia és un diari més plural del que sembla, i la secció ‘Internacional’ sobretot […]. Cada corresponsal té una ànima i un perfil molt marcats […] i, en aquest sentit, n’estic orgullós – riu –. Moltes de les cròniques tenen un punt de  llibertat narrativa que amb altres diaris no hagués pogut escriure allò”. A part de la pluralitat i de no tancar-se portes, el reporter de guerra dóna molta importància a la reflexió. És per això que es mostra preocupat per la manera actual de fer periodisme: “tot és molt més immediat i hi ha més facilitat per transmetre la informació, però hem perdut en reflexió”. D’aquesta manera, ell és més partidari de la premsa de paper que la digital, ja que, segons explica, la premsa de paper té un punt de llibertat que Internet no té, que és el marge de temps per a reflexionar; “Internet mareja molt més”, critica.

Tot i que no és partidari de les noves tecnologies, Garcia-Planas rep notificacions del mòbil constantment. || Anna Torres

Garcia-Planas aposta per la reflexió en la premsa de paper i critica la digital. || Anna Torres

Tornant a les seves experiències, ens endinsem als seus records materials: ‘L’arxiu del corresponsal de guerra‘, una col·lecció d’objectes que ha tingut al llarg de la seva carrera com a corresponsal de guerra. Garcia-Planas descriu la seva col·lecció com “cròniques de tres dimensions” i ho justifica dient que una crònica de guerra també pot ser tàctil o visual. Amb aquesta afirmació, recorda el dia que va fer una visita de la seva exposició per a cecs, on van poder sentir per primera l’atemptat de l’onze de setembre, a través d’un encenedor amb la forma de les Torres Bessones, o la Primera Guerra Mundial, tocant un filferro d’aquella època, en tres dimensions. “Flipaven – recorda il·lusionat – i ho agraïen”. Ara reconeix que, de moment, no té pensat ampliar el seu arxiu perquè no vol repetir les històries “i em fa una mica de por donar voltes sobre mi mateix, per això ara intento buscar noves sortides”.

“La Vanguardia m’ha permès
una llibertat narrativa total”

Plàcid Garcia-Planas recorda el seu pare, l’industrial sabadellenc Josep Maria Garcia-Planas, com una inspiració en l’àmit del periodisme, ja que li va ensenyar a sintetitzar la informació per així ser més eficaç. “El que puguis dir amb tres paraules no ho diguis amb trenta-tres – recorda –. Això és molt periodístic”.

Un cop ja s’ha acabat el cafè i l’entrepà, el reporter reflexiona una altra vegada sobre la situació actual en què ens trobem: “això és una mostra de la precarietat laboral de la professió”, riu, assenyalant la muntanya de carpetes i agendes que utilitzem com a trípode per enquadrar la seva imatge. Tot i això, es mostra preocupat per la transició que està passant i, conseqüentment, l’abundància d’informació a la qual estem sotmesos i que obstaculitza la nostra capacitat de reflexió i formació. Finalment, i demostrant que la timidesa per la qual s’autodescriu és discutible, Plàcid Garcia-Planas conclou l’entrevista amb una comparació: “saber fer reportatges és com saber fer l’amor, es necessita pràctica. Es sua, es comparteixen emocions, t’has d’entregar i no ho pots fer tu sol”.

|| Ester Izquierdo Romagosa

Més informació
Exposició ‘L’arxiu del corresponsal de guerra’
Biografia de Josep Maria Garcia-Planas
Precarietat laboral del periodisme

També et pot interessar…
Enric Sierra: “Tots ens adaptem al nostre públic: el que interessa és fer negoci”
Núria Almirón: “Vaig ser periodista durant deu anys i ja en vaig tenir prou amb el tastet”
Arcadi Oliveres: “La Vanguardia sempre ha estat al servei del poder”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s